JUGARÁ ALGUN PAPER EN PEP A LES ELECCIONS?

Es un comentari persistent en el món blaugrana: influenciarà en Pep Guardiola en les eleccions blaugranes? La resposta que se sol donar és: en Pep no jugarà cap paper, es mantidrà neutre. Jo també pensava això. Però quan penso una mica més sobre el tema, em venen al cap unes preguntes:

- encara que Pep no vulgui intervenir, és possible? Es pot interpretar que si Pep no renova, vol dir que no es troba a gust amb la junta continuista? O que no renova perquè no es fia que surti una junta amb Sandro? Cadascú farà la seva interpretació.

- si Pep no renova (i Txiki ja s'ha dit que no renovarà, a no ser que el candidat continuista el vulgui), qui planificarà la temporada que vé? qui decidirà si renovar Puyol i Màrquez? qui definirà els nous fitxatges? no ho farà ningú ? ho farà Pep, hi després potser no continua? Això seria un desgavell.

- pensarà Pep més en el club o més en ell mateix?

- seria possible una convivència Pep- Sandro Rosell? En Pep vol tenir un control total del vestidor i sobre els fitxatges, i en Sandro va demostrar que vol intervenir molt en l'àrea esportiva: feia cas del consells de Felipe Scolari (bastant diferent d'idees futbolístiques que l'escola Cruyff-Guardiola), li agradava fitxar (Ronaldinho, Deco, Edmilson, volia Luis Fabiano de davanter centre, ...).

- Ahir a la nit, Tito Vilanova (2n i alter-ego d'en Pep) parla al "Tu diràs" de RAC1 i deixa deixar entreveure que no està content amb el club, que no li han actualitzat el seu contracte i que la plantilla és curta en número.

No hagués sigut més fàcil que Tito Vilanova hagués parlat d'aquest tema amb en Laporta o en Rafel Yuste directament. De fet, lo lògic, no seria que Tito renovés al moment en què ho fes també Guardiola? Jo crec que si, perquè no renovaràs el segon entrenador si encara no saps si el primer et continuarà.

- Avui surt a l'Sport, a Manel Estiarte diu que potser és el "potser és el club el que no vol a Guardiola".

Si Guardiola ho té tot tant controlat com diuen, dubto que aquestes manifestacions siguin una simple coincidència. Llavors, està donant algún missatge Guardiola? Almenys això sembla.

Doncs sembla que Guardiola sí que està jugant algun paper en aquest pre-pre-pre-campanya.

CENSURA AL MUNDO DEPORTIVO ?

En l'anterior post, he comentat l'article d'avui del periodista Xavier Bosch al Mundo Deportivo. Jo he llegit l'article al Mundo Deportivo en paper que compro cada dia, i després he anat a la versió on-line per a introduir-hi el següent comentari: (faig un copy-paste)

"No trobo bé que el sr Xavier Bosch critiqui en Xavier Sala, quan ell será el futur cap de comunicació de Sandro Rosell. I després diu que qui comença el debat electoral de la junta, i ell escriu articles i està a una tertulia cada setmana. Penso que això no és jugar net.
I li informo que els comptes del Barça són públics, els pot veure tothom qui vol.
(http://frankfurtambtomata.blogspot.com/)"

I la sorpresa és que per dues vegades m'han esborrat el comentari. He revisat les normes de publicació, i no n'incumpleix cap. Què passa a el Mundo Deportivo? Perquè no em permeten publicat aquest comentari? De vegades hi faig comentaris, i aquesta és la primera vegada que em passa.

XAVIER BOSCH, SANDRO ROSELL I SALA-MARTIN

Ahir dimarts vaig escoltar el “Tu diràs” a RAC1. Els contertulians eren en Santi Nolla, l’Ernest Folch i en Xavier Bosch. He de dir que no vaig trobar normal les dures crítiques que es van fer a Jan Laporta i a la seva junta. A més, eren bastant compartides pels tres contertulians i no hi havia massa discussió. He de confessar que vaig apagar la radio abans que s’acabés el programa. El més crític era en Xavier Bosch. Escoltant aquests tres personatges, tenia la sensació que el Barça té un equip que era un desastre, que el club és un olla de grills, que l’economia del club és molt preocupant, ... vaja, com quan estavem quan en Joan Gaspart era president. Ningú diria que acabem de guanyar el triplet, que tenim el millor equip del món, un gran entrenador, i una economia que millora dia a dia. Fins i tot, en Pou li va haver de parar els peus, moment en què en Xavier Bosch va contestar de manera poc agradable.

Intentant buscar-hi alguna raó, vaig enviar uns missatge a través del facebook preguntant si és cert que en Xavier Bosch serà el cap de comunicació de Sandro Rosell. No he rebut contesta, de moment. Em sembla que, pels oients, seria bo que ho confirmés o que ho desmentís.

Avui llegeixo el Mundo Deportivo, i hi trobo un article de Xavier Bosch, on fa una altre crítica a un possible pre-candidat, com és Xavier Sala i Martin.

Xavier Sala, fa poc en una entrevista al diari Avui, va dir que el Barça havia de competir com un club global, com ho fa la Disney. En canvi, en Xavier Bosch pensa que “la gran fuerza del Barça siempre será local”. Són diferents opinions. Amb una estrategia pots fer el Barça el millor equip del món, i això només pot ésser siguent un club global. Mentre que amb l’altre et quedaràs estancat a quatre parets, i ser un club estil Atletic Bilbao o Betis. Tothom pot escollir el que més li agradi. A mi m'agrada més ser un equip de 1a línea mundial.

També parla de “dar las verdaderas cuentas a los socios”, quant aquests fa dies que tots el comptes del club presentat públicament a la memòria del club 2008-09, amb tota l’auditoria completa.

Però el que és indignant és que parlant de les pròximes eleccins, aquest senyor digui: “es una carpeta que ha surgido, únicamente, desde la propia directiva.” Que digui això en Xavier Bosch, futur cap de comunicació de Sandro Rosell, que setmanalment escriu un article d’opinió al Mundo Deportivo i que participa en una tertulia a RAC1, i es dedica constament a criticar tot el que fa Laporta, és prendren’s a tots per tontos.

Sóm molts els socis i barcelonistes que sóm bastant més intel.ligents que el vostè ens pressuposa, sr Bosch.

El club de la mitjanit, nou programa de Pere Escobar a Cat Radio

“Les nits esportives dels dies feiners arrenquen amb l'estrena del magazín esportiu El club de la mitjanit, dirigit i presentat per Pere Escobar, que l'ha qualificat com el mirador dels esports de la casa, on hi cabrà tothom. Un magazín amb to distès per on passaran col·laboradors com Joan Gaspart, Ferran Martorell, Quique Guasch, Josep Maria Minguella, Evarist Murtra o Sergi Albert, entre d'altres”. Així anuncia Catalunya Radio el nou programa esportiu de l’emissora, que substitueix “Els millors anys de la nostra vida”, de Bernat Soler. Aquest era un bon programa, tranquil, honest i fet amb bon estil. Jo de vegades l'escoltava. Desconec perquè Catalunya Radio ha decidit eliminar-lo: no sé si és per manca d’audiència o perquè és (de com convertir una emisora líder a una emisora de 2ª en parlaré en un post en l’altre blog d’en Guifre el Pilos).

El programa haurà de competir bàsicament amb el “Tu diràs” de JM Pou i Jordi Costa, dos putus cracks del periodisme esportiu. Ja he comentat la meva debilitat per en Costa en un altre post.

Penso que el programa d’en Pere Escobar comença amb dos handicaps importants:
- "Tu diràs” de RAC1 ja li porta molta avantatge. I no només de la temporada passada, sino que porta tot l’estiu en antena i en Pou ja fa una setmana que treballa. Catalunya Radio i Pere Escobar "han fet masses vacances", i comencen la lliga quan la competencia ja ha guanyat 3 partits.
- El programa anirà de 00.00 a 1.30. És a dir, començara una hora més tard que el “Tu diràs”. Em sembla un error brutal. Si tens ganes d’escoltar un programa esportiu de temàtica Barça, ja estaràs connectat al “Tu diràs” i la inèrcia és continuar al mateix dial.

En aquests tipus de programa estil tertulia, la selecció dels contertulians juga un paper clau. Jo, per exemple, puc canviar d’emissora o tancar la radio segons quin personatge surti. No estic disposat a escoltar cert nivell de bajanades o escoltar a segons quin personatge.

El fet que estiguem en any electoral i Laporta no es pugui tornar a presentar també jugarà un paper important. Com es posicionaràn els dos programes (emissores) en aquestes eleccions? Es diu que Sandro Rosell té molt bones amistats amb periodistes del grup Godó, contertulians a RAC1, com en Marius Carol o en Santi Nolla; a més del seu probable cap de comunicació, Xavier Bosch. Tot i això, confio en el seny d’en Pou.

Evidentment, esperaré uns dies per donar una opinió del programa d'en Pere Escobar. M’agradaria un programa que informés amb objectitivat, que separés informació i opinió, que no es dediqués a especular, sino que informés de noves noticies i les contrastés amb fonts solvents; que no fés del rumor noticia; que fes periodisme d’investigació; que cuidés el llenguatge (no és el mateix una tertulia al bar de la cantonada que a la radio nacional de Catalunya).

Encara si surten els tertulians que anuncia en la promoció del programa, Déu ens agafi a tots confessats !!!

Ho anirem comentant.

L’ENTORN DE ROSELL COMENÇA AMB UN ESTIL QUE NO M’AGRADA

Seguim parlant de precampanya. En Sandro ja fa temps que fa campanya. El seu amic i persona de confiança Juan José Castillo, quan, en una entrevista, li pregunten per Sala i Martin, diu:
“Me gustaría conocer al sastre de este señor para que no le haga más chaquetas como las que lleva. Su gran esponsor debe ser la Bayern, no me llega para las aspirinas. ¿Presidente? Con todo el respeto hacia la persona, entiendo que el presidente de una institución como el FC Barcelona debe garantizar y ofrecer una imagen que corresponda al nivel y dimensión de la entidad. Por eso no creo que el Pato Donald, siendo una referencia y un personaje importante dentro de la Disney, tenga que ser su presidente ¿no?. Es un broma, una forma de hablar. Lo digo con todo el respeto.”

Déu ni do com comença aquesta pre-campanya. Li pregunten per un només possible pre-candidat i ja es respon amb manca de respecte i mala educació, que és el mínim que s’hauria d’exigir a qualsevol declaració o resposta.

No és capaç de argumentar si és una persona amb experiència o no, si té un bon currículum professional, si té capacitat de gestionar el Barça, les seves idees sobre el Barça, ... No, només que és un Pato Donald i pel seu sastre.

Jo encara no he pas decidit a qui votaré. Primer, perquè no sé qui serà el candidat continuista: si Godall, si Sala Marti o si Jaume Ferrer, o un altre. Segon, tampoc sé quines idees exposarà en Sandro Rosell. I tercer, possible hi ha alguna altre candidatura amb un projecte que em sedueix., potser en Ferran Soriano, qui sap. En el moment en què ho decideixi, ho diré en aquest blog.

Però aquest començament de pre-campanya que està fent l’entorn del senyor Sandro Rosell no m’agrada gens. Aquest no és l'estil que vull pel Barça.

JA ESTEM EN CAMPANYA ELECTORAL !!!

En una any d’eleccions a Can Barça i amb un panorama obert com el que hi ha és inevitable que es parli de possibles candidats i es faci balanç de l’era Laporta. J.M. Casanovas (diari Sport) publicava recentment un article on feia un molt encertat resum de com estava el panorama electoral en aquest moment. Jo mateix estic preparant uns post de balanç de l’era Laporta, que espero poder anar publicant próximament.

Avui Emilio Pérez de Rosas (Sport) també ha publicat un article d'opinió en clau electoral (“Los fastos del laportismo”, http://www.sport.es/ ) parlant de Laporta. Comentaré alguns punts d’aquest article:

1. L’article comença dient: “La llegada al Barça de estrellas como Ibrahimovic, Ricky Rubio y Rutenka para reforzar los equipos de fútbol, baloncesto y balonmano en el último año de mandato de Laporta, que se vio obligado a asegurar que no se había estirado más “el brazo que la manga”, suena a fin de fiesta y, sobre todo, a crear un colchón de bondad deportiva y éxitos con el que cerrar el ciclo y blindar al candidato continuista.”

És a dir, si Laporta fa bons fitxatges al futbol i a les seccions és “para blindar al candidato continuista”, no pas perquè l’obligació de tot president del Barça és fer el millor equip possible, no. I si Laporta no hagués reforçat les seccions, li dirien que només pensa amb el futbol, o que no pot fitxar perquè ha fet una mala gestió econòmica o no té diners. El Sr Pérez de Rosas deu preferir que perdi el Barça i així que Laporta tingui un mal últim any de president. Aquest és el barcelonisme d’alguns !!!

2. Llavors parla del possible candidat Sala i Martin i diu: “¿Lo de la candidatura de Sala i Martín? Bueno, eso como no se puede comprar con dinero (¿o sí?), igual debe de lograrlo a base de ‘pit i collons’, pues su preferido no agrada a sus vicepresidentes actuales. Ni a casi nadie”. No entenc perquè comenta si una candidatura es pot comprar amb diners, què vol dir amb això? Perquè aquest atac a un possible candidat que encara no ha dit casi res ? Que Sala Martin no li agradi a ell i al seu entorn, no vol dir que no agradi a casi ningú.

Ja sabem tots que el sr Pérez de Rosas odia a Jan Laporta (potser perquè guanya masses titols, potser perquè és catalanista, no ho sé, estaria bé que ens ho expliqués en algun article seu). Però no es poden fer aquestes crítiques sense cap argument mínimament decent. No es pot entrar "saco" a criticar a una persona, s'ha de criticar el que ha fet malament i justifcar-ho.

Siusplau, que els barcelonistes no sóm tan stúpids !!!

Periodisme esportiu (III): blogs, webs, ...

Actualment també trobem molta informació a Internet: en pàgines web, forums i blogs, com ara aquest meu. Aquí en destacaré alguns:

- http://esadir.blogspot.com: blog del periodista de l’agència EFE Alex Santos. L’Alex actualiza el blog molt sovint i dóna moltíssima informació del món blaugrana, del qual ell n’és un excel.lent coneixedor, com ho demostren els seus dos magnífics llibres sobre l’entorn del Barça (molt recomanables per a tothom que vulgui conèixer com i qui mou els fils en aquest complex món). A més, els articles estan escrits amb un estil sencill i que inviten a la lectura.
Jo el llegeixo sovint i el situaria com un periodista independent que diu el que pensa. Es pot estar d’acord amb el que diu o no, de fet jo moltes vegades no n’hi estic, però les opinions estan ben raonades i no contradeixen els fets, que és lo important.

- www.pelikano.cat . Aquesta web és parcial, està plena de mitges veritats i moltes mentides i està feta amb mala fe. És de gent que actua amb caràcter partidista i sense importar-li el bé del club. A part, té d’un disseny dolent i indecent en ple segle XXI.

En aquest pàgina hi firmen periodistes com F. Perearnau, subdirector del Mundo Deportivo i Manuel Segura. També hi he vist Juan José Castillo, amic personal i persona de confiança de Sandro Rosell. Evidentment, criticant tot el que té a veure amb Laporta i inclús arrivant a l'insult.

Trec d'aquesta pàgina, parlant de la junta del Barça: “la facilidad y comodidad con que ha sabido gestionar el entorno mediático azulgrana, el único contrapoder que podía defender en última instancia los derechos de los socios contra el atropello con que se actúa desde el palco. Anulando uno a uno la capacidad crítica de medios y de periodistas en general”. Carai, i això ho diu el subdirector del Mundo Deportivo, el diari esportiu més llegit a Catalunya !!! Què vol dir, que el senyor Conde de Godó li censura els seus articles?

Aquesta pàgina també sempre parla molt bé de Sandro Rosell, que molt probablement es presentarà a les pròximes eleccions d'aquest 2010. Amb les bones relacions que té en Sandro amb bastants periodistes del Grup Godó, no entenc perquè ha recorrer a pàgines cutres i de mal gust.

(to be continued)

Tenim una plantilla curta?(II): el que jo penso.

Abans de contestar la pregunta de si la plantilla del Barça és o no (preocupantment) curta, una pregunta previa: canviaria vostè la plantilla del Barça per la plantilla d’algun altre equip europeu (Madrid, Chelsea, Manchester, Inter, ... el que vulgui)? Jo NO. Penso que el Barça té la millor plantilla d’Europa. Aquesta és la pregunta realment important. Tenim la millor plantilla d’Europa. I l’entrenador? Doncs jo penso que també és un gran entrenador, entre els 5 millors d’Europa. Per tant, en tot cas, la frase hauria de ser: tenim la millor plantilla d'Europa, amb un dels millors entrenadors d'Europa, i la plantilla és curta.

Analitzem, pero, els canvis respecte la plantilla de l’any passat (del triplet): Ibra per Eto, Maxwell per Sylvinho, Chygrinskyi per Cáceres i Pedrito per Hleb (l’any passat Pedrito era jugador del B, aquest any ho és del primer equip). Després han marxat Jorquera (3r porter), perquè Guardiola preferia com a 3r porter el del Barça B; i Guddy, suposo perquè Guardiola preferia a Thiago o Dos Santos. Llavors, respecte l’any passat tenim dos jugadors menys, i la raó és que Guardiola no els ha volgut.

Repassem l’equip per línies:

- Porters: 2 porters i 3r porter del B. Em sembla OK
- Defenses: 7 defenses (i Fontàs i Muniesa del B). Em sembla OK.
- Mitg camp: 5 jugadors per 3 posicions (+ Thiago i Dos Santos del B)
- Davantera: 5 jugadors per 3 posicions (+ Jeffren del B)

Aquesta plantilla és curta, sí. Però això no vol dir que sigui dolent. És una opció, amb punts a favor i punts en contra. Anem a veure:

- sempre tens tots els jugadors motivats. És díficil de gestionar una plantilla quan tens jugadors que es queden fora de les convocatories i juguen molt poc. També serà una oportunitat perquè jugadors com Bojan i Pedrito puguin jugar més i demostrar tot el que tenen.
- a mig camp i davantera, quan hi hagi 3 jugadors lesionats o sancionats (dels 5), es podrà donar opció de jugar a Thiago o Dos Santos. Això és apostar per la cantera.
- que seria millor tenir 1 davanter més i 1 interior més? Sí, si aquests tinguessin un nivell Barça i que com a mínim fossin millors que Thiago, Dos Santos i Jeffren, i a més, quan no anessin convocats o estessim tot un partit a la banqueta, no possessin problemes. No és tan fàcil trobar jugadors que compleixien aquestes característiques.
- el Barça té alternatives: Marquez o Chygrisnkyi (potser) al pivot defensiu; Touré o Busquets d’interiors; Iniesta a la banda. No és lo ideal, però són alternatives que en Pep, bon entrenador, sabrà utilitzar.
- si es creu necessari, es pot fitxar al mercat d’hivern. És una opció a tenir en compte i que el Barça ja ha de començar a pensar-hi ara mateix.
- La inversió que s’ha fet en fitxatges (95 M €, o 75 M €, si no comptem els 20 per Eto) s’ha concentrat en tres jugadors, i l’entrenador ha pogut escollir les peces que volia. Si s’haguessin fitxat a més jugadors, probablement no s’hagués pogut portar a Chygrinskyi o Ibra i s’hauria hagut d’optar per jugadors més barats.
- si hi ha lesions importants, te l’has de jugar obligatòriament amb jugadors del Barça B, i podrien no estar al nivell (encara que nous fitxatges també poden fallar, i en tenim exemples recents !!)
- hi ha la Copa Africa, i perdrem dos jugadors de mig camp, posició que quedarà molt tocada. Però això caldrà estar molt atent al mercat d'hivern.

Hem millorat la plantilla? Jo penso que rotundament sí. Perquè? Doncs perquè penso que Pedrito i Chygrinskyi milloraran el rendiment que van donar Hleb i Cáceres.

La meva conclusió: penso que tenim la millor plantilla d’Europa, que hem millorat la plantilla del triplet i que ho hem fet mantenint una economia dins d’uns paràmetres controlats i aconseguint benefici. A DISFRUTAR-NE

Tenim una plantilla curta? (I): el que es comenta.

Si tenim una plantilla curta i si tenim millor o pitjor plantilla que l’any passat són les dues qüestions que més es poden llegir i escoltar en l’entorn blaugrana.

Ahir escoltava el Tu diràs de RAC1, i Pere Cullell i Ernest Folch pensaven que teniem una plantilla curta. A més, Ernest Folch pensava que la plantilla actual és pitjor que la de l’any passat. El tercer contertulià era Xavier Bosch, molt crític amb Laporta, com ja és típic amb ell. Jordi Costa i JM Pou hi possaven seny i no ho tenien pas tant clar.

Llegeixo avui el Mundo Deportivo a Oriol Domènech que diu: “La plantilla del Barça es preocupantemente corta”. En canvi, Sergi Solé (també a Mundo Deportivo) es queixa de Laporta per “destrozar los talonarios” (i hi posa pel mig el fitxatge de Ricky Rubio) i es queixa que Laporta pot destrossar l’economia del Barça amb tants fitxatges a causa “de no escatimar para cumplir algunos deseos de Pep”.

Me’n vaig a l’Sport, i José Luis Carazo diu, parlant de la plantilla diu: “La realidad es patente. El club ha dejado marchar a siete jugadores: Hleb, Cáceres, Víctor Sánchez, Eto’o, Sylvinho, Jorquera y Gudjohnsen; y a la postre sólo han llegado tres: Maxwel, Ibrahimovic y Chygrynskiy.”

Acabem de guanyar dos titols i el primer partit de lliga per 3-0 i tinc la sensació que el Barça està en crisis. A veure, deixeu-me pensar una mica.

Sr Carazo: Victor Sánchez tenia fitxa del Barça B i va jugar poc amb el primer equip; Pedrito també tenia fitxa del B i aquest any és jugador del primer equip; llavors, la cosa no queda 7 a 3, sino 6 a 4. I Guddy, Jorquera, Hleb, Cáceres, van fer una gran aportació al Barça l’any passat ? Doncs no. A veure si expliquem bé les coses.

Sembla que la qüestió és criticar a la directiva: alguns per gastar massa, d’altres perquè la plantilla és curta, d’altres perquè tenim pitjor plantilla que l’any passat. Això sí, ningú s’atreveix a criticar el Pep (és l’entrenador del triplet, i ja es va criticar prou l’any passat per aquestes dates justament; alguns haurien de fer memòria i reconèixer les bajanades que varen arribar dir), i tampoc ningú crítica la plantilla del triplet (qui s’atreveix?).

Doncs qui queda? La directiva. És clar, hi ha eleccions a la vista.

De debò penseu hem d’estar preocupats? Com haurien d’estar llavors els altres equips d’Europa? Tenim una economia que ha donat benefici i es mostra sostenible any rera any, tot i la crisis econòmica; podem fitxar sense vendre patrimoni; tenim la plantilla que ha guanyat el triplet, i millorada segons el criteri de Pep Guardiola; i les seccions s’han reforçat de valent. I vinga llegir crítiques contra la directiva.

No m’agrada ésser mal pensat, però tonto tampoc. Estarà Rosell fent campanya? O millor dit, ja li estaràn fent la pre-campanya ?

Periodisme esportiu (II): Joan Poquí i Jordi Costa

M’agradria destacar dos dels periodists que amb més respecte llegeixo i escolto: Joan Poquí, del Mundo Deportivo, i Jordi Costa, de RAC1.

Ambdos comparteixen dues de les característiques que més trobo a faltar en la majoria de periodistes esportius:

1. Bon coneixement del futbol. M’escandalitza escoltar tants periodistes que parlen de futbol i de temes tècnics i tàctics sense haver vist mai una pilota rodona. En canvi, en Jordi Costa fa uns molt bons anàlisis futbolístics, coherents, sense dir bajanades i molt ben raonats. També en Joan Poquí fa bons anàlisis i amb molta racionalitat.

2. Coherència i rigurositat en els seus comentaris. En bastants periodistes, llegeixes o escoltes una crònica de 2 minuts, i hi pots trobar tres entre 5 o 10 incoherències o fets que no s’ajusten a la realitat. Això no passa amb ni amb en Poquí ni en Costa. Ells analitzen els fets i donen una opinió. Molts d’altres adapten als fets a la seva opinió ja preconcebuda (per exemple, l’estil Domenech Garcia o Minguella). O d'altres als que els hi són igual els fets, busquen el morbo i l’exageració per tenir més ressó (per exemple, l’estil Pere Escobar). Després hi ha els que quan un jugador s'entrevanca, ja han trobat una possible conspiració (aquí és important la paraula possible: com que en aquesta vida tot és possible, ells no diuen pas cap mentida).

També m’agradaria mencionar a altres grans periodistes: JM Pou de RAC1, Francesc Aguilar, de Mundo Deportivo; i Xavi Torres, de TV3. I destacar les aportacions d'en Pichi Alonso, moderades i encertades.

Comença la lliga ...

“Victoria fàcil del Barça contra l’Sporting”. Doncs no. De victoria fàcil res de res. Bàsicament, perquè de victories fàcils no n’hi ha. Són justament en aquests partits que es consideren fàcils on es perden moltes lligues. A més, ahir el Barça va jugar sense Messi ni Iniesta (per mi, dos dels millors jugadors del món), ni Marquez ni Henry (dos titulars); i , a més, venia de fer un gran esforç el passat divendres.

Ahir Guardiola va dir en roda de premsa, quan li van preguntar pels tres gols de cap, que no eren pas de jugada preparada, que havia sortit així. Sorpresa quan avui agafo el Mundo Deportivo, i llegeixo:
- “El Barça tiró de pizarra, de jugadas de estrategia, en el córner corto, de segundo centro, y de cabeza”. Santi Nolla (Director MD). Bueno, potser no va escoltar la roda de premsa. Per cert, en Santi Nolla ens diu que s’envia sms amb en Xavi Bosch, del qual es comenta que és el cap de comunicació de la candidatura de Sandro Rosell.
- “El Barça se reinventó a si mismo [...] apurando las jugadas de estrategia” (Francesc Perearnau, subdirector MD). I vinga amb les jugades d’estrategia. Un altre que tampoc va escoltar la roda de premsa?
- “La pizarra màgica ilumina por fin a Zlatan”. (Javier Gascón, MD). No havia dit Charly Rexach que la pisarra màgica era la d’en Pichi Alonso a TV3? I continua dient “Una de las acciones futbolísticas que más ayudan a una plantilla en creer en el trabajo que se está llevando a cabo en los entrenamientos es finalizar con éxito una jugada ensayada” I després ens parla del “Guardiolab”. Definitivament, la cosa va d’estratègia.

Com que no es poden pas equivocar tants periodistes alhora, he arribat a la conclusió que fou Pep Guardiola qui no sabia que eren jugades preparades i joc d’estrategia.

Continuo llegint el diari. En la “Crónica” del partit, Francesc Perearnau diu “acabó el síndrome de abstinencia de Ibra, el fichage más caro de la historia del Barça”. No havia encara jugat ni un partit sencer, i ja hi havia síndrome d’abstinència !!! També pensa així Santi Nolla: “Pero su gol, el tercero, fue muy importante para frenar la ansiedad”. I encara més, Sergi Solé fa el titular: “Ibra, de la impaciencia a la ansiedad”. A veure, Ibra potser tindrà molts defectes, però un crack com ell, que vé de jugar a la Juventus i a l’Inter, de ser pichichi a Italià i de guanyar un munt de lligues seguides al Calcio, no em faran creure que estarà neguitós per no haver fet un gol quan estem al primer partit de lliga. Potser algun barcelonista pot estar ansiós (encara si amb un 5 titols i una plantilla com la que tenim està ansiós, uff), però l'Ibra no m'ho crec.

Passo a la Vanguardia. Escriu Enric Bañeres: “Ibrahimovic, que no había hecho nada hasta entonces (minuto 81), fue coronado como ídolo del Camp Nou”. Home, dir que Ibra no havia fet res, quina exageració!!! I de no fer res, a ser coronat al Camp Nou !! que el public tampoc és tan gamarús !!

Ja sé que la premsa esportiva és d'una lectura relaxada i entenc que escriure cada dia tantes línies sobre el Barça no ha de ser fàcil. Però d’aquí a fer volar la imaginació d’aquesta manera, hi va un tros. Em pregunto si quan llegeixo articles de temes dels quals desconec, també ho fan amb aquesta imaginació. Quina por !!!