Periodisme esportiu (II): Joan Poquí i Jordi Costa

M’agradria destacar dos dels periodists que amb més respecte llegeixo i escolto: Joan Poquí, del Mundo Deportivo, i Jordi Costa, de RAC1.

Ambdos comparteixen dues de les característiques que més trobo a faltar en la majoria de periodistes esportius:

1. Bon coneixement del futbol. M’escandalitza escoltar tants periodistes que parlen de futbol i de temes tècnics i tàctics sense haver vist mai una pilota rodona. En canvi, en Jordi Costa fa uns molt bons anàlisis futbolístics, coherents, sense dir bajanades i molt ben raonats. També en Joan Poquí fa bons anàlisis i amb molta racionalitat.

2. Coherència i rigurositat en els seus comentaris. En bastants periodistes, llegeixes o escoltes una crònica de 2 minuts, i hi pots trobar tres entre 5 o 10 incoherències o fets que no s’ajusten a la realitat. Això no passa amb ni amb en Poquí ni en Costa. Ells analitzen els fets i donen una opinió. Molts d’altres adapten als fets a la seva opinió ja preconcebuda (per exemple, l’estil Domenech Garcia o Minguella). O d'altres als que els hi són igual els fets, busquen el morbo i l’exageració per tenir més ressó (per exemple, l’estil Pere Escobar). Després hi ha els que quan un jugador s'entrevanca, ja han trobat una possible conspiració (aquí és important la paraula possible: com que en aquesta vida tot és possible, ells no diuen pas cap mentida).

També m’agradaria mencionar a altres grans periodistes: JM Pou de RAC1, Francesc Aguilar, de Mundo Deportivo; i Xavi Torres, de TV3. I destacar les aportacions d'en Pichi Alonso, moderades i encertades.