Comença la lliga ...

“Victoria fàcil del Barça contra l’Sporting”. Doncs no. De victoria fàcil res de res. Bàsicament, perquè de victories fàcils no n’hi ha. Són justament en aquests partits que es consideren fàcils on es perden moltes lligues. A més, ahir el Barça va jugar sense Messi ni Iniesta (per mi, dos dels millors jugadors del món), ni Marquez ni Henry (dos titulars); i , a més, venia de fer un gran esforç el passat divendres.

Ahir Guardiola va dir en roda de premsa, quan li van preguntar pels tres gols de cap, que no eren pas de jugada preparada, que havia sortit així. Sorpresa quan avui agafo el Mundo Deportivo, i llegeixo:
- “El Barça tiró de pizarra, de jugadas de estrategia, en el córner corto, de segundo centro, y de cabeza”. Santi Nolla (Director MD). Bueno, potser no va escoltar la roda de premsa. Per cert, en Santi Nolla ens diu que s’envia sms amb en Xavi Bosch, del qual es comenta que és el cap de comunicació de la candidatura de Sandro Rosell.
- “El Barça se reinventó a si mismo [...] apurando las jugadas de estrategia” (Francesc Perearnau, subdirector MD). I vinga amb les jugades d’estrategia. Un altre que tampoc va escoltar la roda de premsa?
- “La pizarra màgica ilumina por fin a Zlatan”. (Javier Gascón, MD). No havia dit Charly Rexach que la pisarra màgica era la d’en Pichi Alonso a TV3? I continua dient “Una de las acciones futbolísticas que más ayudan a una plantilla en creer en el trabajo que se está llevando a cabo en los entrenamientos es finalizar con éxito una jugada ensayada” I després ens parla del “Guardiolab”. Definitivament, la cosa va d’estratègia.

Com que no es poden pas equivocar tants periodistes alhora, he arribat a la conclusió que fou Pep Guardiola qui no sabia que eren jugades preparades i joc d’estrategia.

Continuo llegint el diari. En la “Crónica” del partit, Francesc Perearnau diu “acabó el síndrome de abstinencia de Ibra, el fichage más caro de la historia del Barça”. No havia encara jugat ni un partit sencer, i ja hi havia síndrome d’abstinència !!! També pensa així Santi Nolla: “Pero su gol, el tercero, fue muy importante para frenar la ansiedad”. I encara més, Sergi Solé fa el titular: “Ibra, de la impaciencia a la ansiedad”. A veure, Ibra potser tindrà molts defectes, però un crack com ell, que vé de jugar a la Juventus i a l’Inter, de ser pichichi a Italià i de guanyar un munt de lligues seguides al Calcio, no em faran creure que estarà neguitós per no haver fet un gol quan estem al primer partit de lliga. Potser algun barcelonista pot estar ansiós (encara si amb un 5 titols i una plantilla com la que tenim està ansiós, uff), però l'Ibra no m'ho crec.

Passo a la Vanguardia. Escriu Enric Bañeres: “Ibrahimovic, que no había hecho nada hasta entonces (minuto 81), fue coronado como ídolo del Camp Nou”. Home, dir que Ibra no havia fet res, quina exageració!!! I de no fer res, a ser coronat al Camp Nou !! que el public tampoc és tan gamarús !!

Ja sé que la premsa esportiva és d'una lectura relaxada i entenc que escriure cada dia tantes línies sobre el Barça no ha de ser fàcil. Però d’aquí a fer volar la imaginació d’aquesta manera, hi va un tros. Em pregunto si quan llegeixo articles de temes dels quals desconec, també ho fan amb aquesta imaginació. Quina por !!!